catalán / castellano

el meu gos

 

NO EM FACIS MAL!!

 

Ja sé, que solament sóc un gos !!

 

 

 

 

 

 

Necessites més informació ?

 

Truque'ns 640087346

 

Omple el formulari de

.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

mi perro

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

mi perro

 

 

 

 

 

 

 

 

 

mi perro

 

 

mi perro

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En aquesta secció trobareu els següents articles:

 

 

- El cadell que es porta malament

 

 


- La "submissió":
Perquè sàpiga qui mana, dóna-li la volta i subjecta`l pel coll!

 

 


- Agafa`l pel coll i sacseja`l!, per castigar el gos, com faria la seva mare.

 

 


- Xiscla'm més! que no et sento!

 

 


- Renye`l i pega-li! així aprendrà!

 

 

 

 

 

 

El cadell que es porta malament

 

Encara no he conegut cap cadell que es porti malament, des del seu punt de vista.
Entremaliats, molts, lladragots roba-sabatilles, la majoria, incansables, gairebé tots, menja-mobles, tots, afectuosos i simpàtics, absolutament tots, que s'orinen i defequen pertot arreu, com si fossin un "cadell", clar.
Si el teu cadell encaixa en la descripció, felicitats, tens un cadell sa, que fa el que ha de fer, "ser un cadell".


No us obsessioneu a corregir, corregir, corregir, ......


Doneu-li el que necessita, un espai, simplement, on passarà la major part del temps els primers mesos de vida.
Un espai on pugui quedar-se sol, moures lliurament, jugar, dormir, menjar i beure, on tot el que estigui al seu abast sigui per a ell, on pugui fer les seves necessitats sense que suposi un problema. Saber que el tens controlat, et permetrà relaxar-te, anar-te a treballar, ... .

 

A poc a poc, quan estigui amb tu, entre joc i joc comenceu amb l'educació, entre joc i joc comenceu amb alguna correcció, i sobretot, quan tu intervinguis, no el renyis o li peguis, busca els encerts i premia`ls, les correccions no poden passar d'un simple NO! .


La fórmula màgica és temps i paciència, gaudeix de la seva innocència, que en un any serà adult.


Si la teva forma d'educar el gos i corregir el seu comportament, és pegar-li, saps, encara que no ho vulguis reconèixer, que ho estàs fent molt malament, i que això, t'assegura un gos espantadís, insegur, neurotic, i fins i tot desconfiat, o sigui mossegador, quan sigui adult.

 

Segurament, si l´estàs tractant així, ara ja sigui insegur, poregós o pateixi estrès, i segurament no puguis amb ell, has perdut el control.


Si és així, si no tens paciència, o et veus incapaç de controlar el gos, et recomano un programa de 6 dies de durada, dissenyat especialment per a propietaris i el seu cadell. És un intensiu per a tu, més que per al cadell, on rebràs moltíssima informació, que t'ajudarà amb la seva educació, assentant unes bases, i practicant senzills exercicis amb el gos.
Així, en el futur tindràs un gos adult equilibrat, i no un atemorit o neurotic.

 

Programa Especial Cadells --->

 

 

 

 

"La "submissió":
Perquè sàpiga qui mana, dóna-li la volta i subjecta`l pel coll!

 


En lloc de "la submissió", aquest exercici s´haurie de dir "la humiliació".


Quan dos gossos estableixen les posicions jeràrquiques, mitjançant una baralla, per exemple, i un dels dos, el menys valent, menys fort, o el de menys caràcter, decideix acabar el combat, donar-se per vençut, o marxa o es tomba panxa amunt, mostrant la part del seu cos més vulnerable.

Automàticament, el que encara roman dret, el que guanya el conflicte, "para" el seu comportament agressiu. La postura que adopta el vençut inhibeix l'agressivitat del vencedor.

Mecanisme de supervivència en la seva espècie que serveix perquè no arribi "la sang al riu".


Mai veureu que un gos agafi a un altre pel coll, el giri panxa amunt i romangui subjectant-li el coll.
Si veureu, gossos contundents, agafar a un altre per "sobre" del coll de sobte, i aixafar aquest contra terra, però no el gira i el posa panxa amunt.


Es posa panxa amunt, el que es dóna per vençut, ell solet. Per inhibir l´agressivitat del dominant.


Si has perdut el control del teu gos, penses que la seva agressivitat és per jerarquia, (suposem que encertes) i la manera de "baixar-li els fums", pot ser aquesta, pot semblar raonable practicar-ho, jo no et recomano que ho provis, el que passa realment és:


- si el gos es deixa, és que no existeix tal conflicte com tu l'interpretaves, i realment, com no hi ha una gran resistència per la seva banda, solament serveix per molestar el gos innecessàriament, no serveix de res.
Millor dit, veuràs que no li agrada, la majoria rondinen, l'estas humiliant gratuïtament, i la base per establir vincles de confiança passen pel respecte mutu.


- si el gos no es deixa, gruny o intenta donar-te una mossegada, cura!, estàs avisat!
Com el que pretens fer és humiliar el gos, ja que la primera part de l'exercici passa per agafar el gos per la pell del coll i del llom i tirar la bestia a terra, repeteixo, cura!
El gos ho interpreta com un abús, com un atac a traïció, és l'inici d'un combat cos a cos, amb un gos amb caràcter.


La manera correcta de reprendre el control és una altra, mai l'enfrontament directe, mai amb contacte físic, ell va armat i tu no, a més no es tracta de sotmetre`l humiliant el gos, es tracta de controlar la bestia.


Prenta el teu temps, primer, evita les situacions que provoquin els comportaments agressius, per seguretat, per evitar que el comportament augmenti d'intensitat i es generalitzi.

 

Comença amb l'obediència. Acceptar i complir les ordres en obediència, implica que el gos t'accepta com a superior jeràrquicament, si no, no obeiria, i et dota d'eines per controlar l´animal.


Si et decideixes per la "submissió" aprendrà que amb les persones existeix la possibilitat de ser atacat a traïció, i humiliat. Tal vegada aconsegueixis que amb tu canviï, però aquesta experiència, li farà desconfiar més de les persones i no acceptarà ser manipulat per qualsevol.


A més, de l'obediència, pots inhibir la seva agressivitat, en aquelles situacions que mostri el ca el comportament agressiu, de forma puntual, però sense contacte físic.


I encara et queda un altre recurs, la castració, perquè segurament estem parlant d'un mascle, de gran grandària, amb antecedents penals.


I així no hi haurà cap problema, quan un desconegut o algú de la família, l´agafi pel collar o li acariciï el llom, ja que significaran el correcte, una carícia.

 

 

 

 

 

 

Agafa`l pel coll i sacseja`l!, per castigar el gos, com faria la seva mare.

 

NI SE US OCORRI FER-HO !!! és el pitjor que pots fer-li a un gos !!

 

Fa poc, em va trucar una clienta perquè la seva gosseta tenia por de tot. La veritat és que quan

vaig arribar a casa seva, la gosseta estava tremolant, hiper-reactiva, excitada, amb por a persones, s'espantava per qualsevol soroll, qualsevol moviment, ara sortia corrent, s'amagava, tornava, salt, s'espantava ella sola, tot exagerat, fins i tot sense sentit... si li apropaves una mà s'apartava com el llamp.


La suma de totes aquestes reaccions, moviments, i comportaments anòmals, és el que denominem comportament neurotic o neurosi, és a dir, malaltia mental sense danys orgànics.


Parlant, parlant, em van comentar que corregien així a la gosseta per castigar-la quan feia alguna cosa malament, l'agafaven pel coll, i la sacsejaven en l'aire, com li havia dit el veterinari que feien les gosses per castigar als cadells.


Mai veureu a una gossa sacsejar així per castigar a un cadell, si ho fa és per un altre motiu molt més seriós. O ha arribat a la conclusió que aquest esta malalt, posant en risc la vida de la "camada", o no el reconeix com a seu, i ha decidit, que és millor eliminar l´animalet, matan el cadell.

 

Però,
- com arribem a la conclusió, que fer-li això a un gos és terrible, per al gos?
- com sabem el que interpreta un gos, quan l'hi fas?:


Instints, pautes de conducta que constitueixen una funció comuna compartides per tots els membres de l'espècie i es desenvolupen en absència de les maneres habituals d'aprenentatge, o sigui, innats.
Així reconeixem els Comportaments Instintius també anomenats Moviments Instintius, que estan formats per un concadenat de seqüències recognoscibles i innates.
Per ex. Caçar
Des de la seqüència aguaitar("acechar") ............... fins a la seqüència matar la presa amb una sacsejada.


Una fracció/seqüencia aïllada d'un Comportament/Moviment Instintiu es denomina Moviment Intencional.
Per ex. Sacsejar la presa (per matar-la)
Segur que aquest Moviment Intencional el reconeixeu quan el vostre gos juga amb un mitjó vell, i el sacseja quan el té en la boca, donant sacsejades amb tot el cap, si, està matant una presa falsa, però en aquest instant, el mitjó, és una presa. El tacte, semblat al d'un "ratolí", desencadena la reproducció d'aquest Moviment Intencional.

 

La resposta/interpretació que té un gos enfront d'un Moviment Intencional (normalment realitzat per un altre congènere) es diu Reacció Innata, i això també està al seu programa, també és innat com el propi nom indica, per tant la interpretació és inequívoca.


Conclusió:
Sacsejar al gos aixecant l´animalet, agafat pel coll, existeix en el seu ventall de Moviments Intencionals, per tant ho reconeix, la interpretació que fa el gos és, "intent d'assassinat", i la Reacció Innata "sofrir un atac de pànic per la seva vida".


No ho feu mai!!! Si és un cadell els danys cognitius són indescriptibles!!

Si és un adult, podeu també causar-li un dany terrible a nivell cognitiu, o ell a vosaltres físic!!
No oblideu que el gos ho interpreta com que li va la vida!! Que el vols matar!!

 

 

 

 

 

Xiscla'm més! que no et sento!

 

Una clienta amb va trucar, es queixava que la seva gosseta, era molt nerviosa, que no parava quieta, que bordava sense parar, que ja no podien més, que fins i tot es passava tot el passeig bordant, que es menjava el sofà, els mobles, les plantes....


Entro a casa seva, i per descomptat la gosseta borda que borda.... de sobte la senyora es va posar a xisclar amb totes les seves forces, en un arravat d'histèria ...CALLA !! CALLA !! CALLA!!
Amb una postura encorbada, es dirigia caminant cap a la gosseta, i aquesta, per descomptat, espantadísima, fugia d'ella, i per descomptat seguia bordant, encara que amb un lladruc diferent, més agut, una mescla entre lladruc i udol, que indicava pànic.


Aquest exemple ens serveix per entendre que si li xiscles al gos, perquè es calli o perquè s'estigui quiet, aconsegueixes exactament l'efecte contrari.
Un animal amb el sensori excitat (en aquest cas a més ja estava en la fase, estrès crònic) respondrà amb més excitació, els crits no tranquil·litzen un animal excitat, l´exciten més.


Tampoc és bona idea anar caminant cap al gos, o perseguir l´animal millor dit, xisclant, significa atac imminent, espanta. I encara que no ho fes davant meu, el fet que la gosseta s'escapés de la senyora, i que aquesta hagués de perseguir-la, donant voltes a la taula del menjador, mentre la gosseta udolava de pànic, significa que la gosseta ja havia rebut abans.


Desactivar el lladruc és molt fàcil, donar-li algun tranquil.litzant natural a la gosseta és molt fàcil, per ex. unes Flors de Bach (llegir més --> Flors de Bach). No dubteu a cridar a algú perquè us ajudi, no espereu mesos, no espereu a que es converteixi en crònic.


I si alguna persona llegeix això, i es reconeix, si t´estas comportant com la senyora en qüestió, reacciona, vés a veure al teu metge de capçalera, un psicòleg o millor un psiquiatre, que et receptin algun tranquilizant, perquè vegis la vida d'una altra manera, et relaxis, i així sortirem tots guanyant, i sobretot, deixaràs de torturar al teu gos.

 

 

 

 

 

 

Renye`l i pega-li! així aprendrà !

 

 

Renyir i pegar no són sinònims d'aprenentatge. No són un mètode d'ensenyament.


El problema, és la nostra herència cultural. No fa molt es pensava que si.
Als nostres avis i pares, quan anaven a escola, els tractaven així, a cops. En el treball igual, realment fa poc temps que els treballadors de les empreses tenen drets. També fa molt poc temps, que les dones són tractades com a persones, i no com a esclaves del marit.


Aquesta societat que descric, era la nostra fa molt pocs anys. Com penseu que tractaven als gossos?

a patades directament, però si no tractaven bé a les persones!, siguem realistes.


A dia d'avui, encara, molta gent segueix tractant a patades al seu gos, com s'ha fet tota la vida, com

et recomana molta gent gran, per que va ser l'educació que ells van rebre.


Però, té solució, és molt senzill. Anima't, apunta't als nous corrents animalistes, aprèn a tractar al teu gos amb afecte. Evoluciona!!


La recompensa és fantàstica, un animal que s'alegra de veure't, en lloc d'un animal que quan et veu fuig o s'orina de pànic.


La recompensa és la confiança, que sigueu còmplices, que estigueu a gust junts, en lloc d'odiar a aquest animal, que a més no va decidir per voluntat pròpia formar part de la teva família i que si pogués, segurament canviaria de família.


La recompensa és la tranquil·litat, després d'entendre, que és millor el tracte amable, aprendre a ensenyar-li el que ha de fer i el que no, de bones maneres. Dormiràs sense remordiments de consciència sentint-te un salvatge, i el teu gos t'ho agrairà tota la seva vida.


Ningú neix ensenyat, ni tu, ni el teu gos. Encara que l´hagis tractat malament, ets a temps de remeiar-ho, per desgràcia per a la seva espècie, els gossos no sentan rancor, i sempre et donaran una segona oportunitat.

 

 

 

 

 

 

Segueix-nos a Facebook Siguenos en Facebook
 
inici