catalán / castellano

el meu gos

 

MALS ENTESOS

 

i "entesos", francament dolents!

 

 

 

el meu gos

 

 

Necessites més informació?

 

Truque'ns 640087346

 

Omple el formulari de

 

el meu gos

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

mi perro

 

 

 

 

 

 

 

mi perro

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

mi perro

 

 

 

 

 

 

 

 

 

mi perro

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

mi perro

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

mi perro

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

mi perro

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Clika en la imatge si vols veure el video, del que NO heu de fer!!

 

 

mi perro

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

mi perro

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

mi perro

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

mi perro

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En aquesta secció trobareu els següents articles:


- Ensinistrament en positiu o en negatiu?

 


- El "toc" miraculós per desviar el cervell

 


- Tot se soluciona en un "nombre màgic" de sessions!

 

 


Els consells del "entès" :


- Si s'orina, pega-li amb un diari i amorra`l en els seus orinis,

perquè aprengui que aquí no es fa.

 


- Si et mossega, mossega`l tu,
perquè aprengui qui mana.

 


- Si et gruny quan menja, fes-li la "submissió",

perquè sàpiga qui és el líder de la manada.

 


- Cura amb el nounat,

separa al gos que no li faci mal o li contagiï alguna cosa.

 


- Si es puja en el sofà o en el llit,

renya`l i pega-li perquè aprengui que no ha de pujar-se.

 


- Que menji després que vosaltres,

així aprendrà que les persones esteu jeràrquicament per damunt.

 

 

 

 

 

Ensinistrament en positiu o en negatiu?

 

Negatiu -> provocar els errors i castigar el gos


Ex. Caminar al costat
- Vas caminant amb el gos al teu costat, si pares bruscament, com el gos segueix ...
canviar bruscament de sentit i pegar-li una estirada perquè el collar de càstig, faci el seu efecte, i aprengui:
" si et passes de llarg, fa mal", poc o molt, però fa mal!


Efectes visibles:
- animals hiper-reactius a les manipulacions, estrès crònic
- desconfiats de les persones, arribant a avançar les reaccions als teus moviments,
- animals neurótics, l'abús d'aquesta tècnica, inhibir i castigar conductes, sistemàticament, desequilibra,

i com corregeixen els seus comportaments alternatius? amb més càstig...

 

 

Positiu -> provocar els errors, no castigar-los, i premiar els encerts

 

Ex. Caminar al costat
- Vas caminant amb el gos al teu costat, si pares bruscament, com el gos segueix ...
canviar de sentit, deixar que es tibi la corretja per frenar el gos, i reclamar la seva atenció perquè doni la volta, i aprengui que
" si et passes de llarg, jo giro, estigues atent" quan reacciona i t'agafa de nou, premi.


Efectes visibles:
- animals contents amb el treball i molt equilibrats
- no reaccionen malament a les manipulacions
- animals que confien en les persones, els agrada deixar-se conduir


Tu tries..., jo ja ho he fet.

 

 

 

El "toc" miraculós per desviar el cervell

 

“Si mira, dóna-li un toc amb la mà, per desviar el cervell, però no gaire fluix, no tampoc molt fort, si, així en el costat, a la zona del coll, o en llom. Com si fos una mossegada.
Veus! el seu cervell a canviat!"


Després d'uns quants "tocs", perquè el seu "cervell canviï"!
( encara que no m'a quedat clara l'expressió, suposo que voldran dir, perquè el gos et pari atenció i deixi de fer el que estava fent)
Tens un gos que, quan veu apropar-se una mà, es gira automàticament a buscar-la amb la boca.
Sobren més comentaris.

 

 

 

 

 

 

Tot se soluciona en un "nombre màgic" de sessions!

 

 

A mi, se'm fa impossible fixar una quantitat de sessions, per solucionar-ho tot, i menys per telèfon. La primera entrevista, és imprescindible per conèixer que succeeix, i ajustar el programa.


Sempre us diré el mateix, primer l'entrevista, així podré donar-vos una aproximació, el més realista possible. Moltes vegades amb 3 sessions a estat suficient, de vegades amb 6, de vegades amb 7, de vegades amb 12, de vegades ....

fins i tot algun client, veterà, amb donar-li les indicacions en 1 sessió a tingut bastant per seguir ell sol.


Si et diuen per telèfon, amb tantes quedarà solucionat, menyspreen la singularitat del teu gos, no tenen en compte el mitjà on viu el ca, no tenen en compte la vostra personalitat, no tenen en compte com us relacioneu amb el gos, no tenen en compte comportaments anòmals del gos on subjeuan malalties com l'estrès o l'ansietat...

i es veuran obligats a complir, a forçar la màquina.


D'altra banda, fixar un nombre de sessions per telèfon, en realitat el que fan és fixar un preu, és una estratègia comercial, "et costarà tant i ho arreglarem en tants dies", si sembla raonable el preu, com pots saber si es pot fer en menys.
No és més lògic deixar el programa obert, i que tu, el propietari, decideixi quan està solucionat el problema, o hagis après a fer-ho tu, suspendre el programa?.


Jo us demano marge d'error, + - 2 sessions, estem treballant amb animals, i no tots són iguals, pretendre fixar un" nombre màgic de sessions", obliga, hi ha gossos que ho agafen tot a la primera i uns altres necessiten algun dia més, igual que les persones.


L'únic programa que tinc fixat amb un nombre de sessions, és l'obediència bàsica, un mes, 24 sessions, que per experiència sé que és més que suficient. Però no em demanis un robot, tindràs un gos que fa els exercicis perfectament, és més, tindrà ganes de fer-los, el meu nivell d'exigència no és el militar.


Si vols un robot, crec que Honda ja els fabrica, o pots optar per comportamentalistes /comportamentistes (paraules que ni existeixen), ensinistradors, conductistes, o etolegs, que es van formar amb el mètode clàssic, en negatiu.
Per sort alguns han evolucionat, ara molesten el mínim possible als animals.

 

Els diferenciaràs de seguida dels que treballem en positiu, per les eines que usen, millor dit, per que "usen" eines, i per que es comprometen a solucionar el que els proposis, obligats per un "nombre màgic

de sessions".

 

 

 

 

 

 

Els consells del "entès" :

 

 

- Si s'orina, pega-li amb un diari i amorra`l en els seus orinis, perquè aprengui que aquí no es fa.

 

Solament aconsegueixes traumatitzar el gos, la teva agressivitat no justificada, et garanteix un gos insegur, desconfiat, i poregós en el futur.

Pegar a un animal, per fer una necessitat fisiològica !! Quina barbaritat !!

I amorrar el gos a els orins significa el contrari del que pretens, estàs marcant el lloc.

Mostra-li on ha de fer-ho, i premia la conducta, és qüestió de repeticions.

 

 

 

 

- Si et mossega, mossega`l tu, perquè aprengui qui mana.

 

Per mossegar, les persones, de forma reflexa, primer necessitem subjectar amb les mans allò que anem mossegar.
El teu gos acaba d'aprendre:
- "quan una persona m'agafa, després pot ser que vingui una mossegada".


A partir d'aquí, en qualsevol moment, en qualsevol lloc, algú de casa o de fora, a tu, que s'apropi per tocar o agafar el gos, té tots els números per portar-se una bona mossegada. És molt simple, quan se m'apropa una mà anuncia una agressió, així que... "abans que em mosseguin, mossego jo".


Si decideixes a provar-ho, sense subjectar el gos prèviament, també tenim un problema:

Quan una persona adulta o un nen que tingui gos, que estigui acostumat a donar-li petons al seu, i s'apropi al teu gos amb aquestes intencions, cura!, pot mossegar en la cara a algú !!


I finalment, segurament si el mossegues s'espantarà, si és un cadell! o un animal submís!. No crec que t'atreveixis a mossegar a un Rottweiler mascle, adult, de 50 quilos de pes, que t'està ensenyant les dents. En qualsevol cas si vols que el teu gos entengui que "a partir d'ara, la nostra relació es basarà en la força de les nostres mossegades", tu mateix, sortiras perdent segur.

 

 

 

 

 

- Si et gruny quan menja, fes-li la "submissió", perquè sàpiga qui és el líder de la manada.

 

Les estructures jeràrquiques no s'estableixen amb el menjar en la seva espècie. Això ja ho vam aprendre de petits els que vèiem els documentals de llops amb F. Rodríguez de la Fuente.


El grunyit atén a una llei atàvica, sense importar el rang, el que té el menjar en la boca o prop d'ella, la defensarà a vida o mort, és un mecanisme de supervivència.


El gos més submís, amb un os de pernil entre les dents, de sobte pot convertir-se en un Tirà-Saure, una vegada desapareix l'os, desapareix el comportament agressiu, i el gos torna a apropar-se submís com sempre. Això et confirma que la seva agressivitat no era per jerarquia.

 

Així que si t'enfrontes al gos quan gruny pel menjar, no canviarà l'estatus jeràrquic de cap.

 

Una altra cosa és que per seguretat, amb gossos de gran grandària, famílies nombroses, ... , sigui

necessari inhibir-ho, però cap exercici que impliqui contacte físic és l'adequat. Cura que et portaràs una mossegada!


Ara, suposem que ets Superman i aconsegueixes que no et grunyi quan menja, per la força física.

Solament val per a aquest dia, perquè la propera vegada o quan se senti preparat per plantar-te cara, la seva agressivitat pujarà de nivell, recorda que per al gos és una situació a vida o mort, i ara ja sap a que atenir-se.


Perquè siguis el "líder de la manada", no et deixarà el seu menjar, no és una disputa jeràrquica.
I la resta de la família? segueixen tenint el problema, solament s'ha arreglat amb tu, momentàniament.


Per cert, "la submissió", agafar al gos pel coll i el llom, tombar el gos, i mantenir la animal subjecte pel coll, panxa amunt, és un moviment que no existeix en la seva espècie. Llegir més "la submissió"-->

 

 

 

 

 

 

- Cura amb el nounat, separa al gos que no li faci mal o li contagiï alguna cosa.

 

 

El que provocarà ineludiblement comportaments anòmals del gos, passem de tenir el gos al costat de nosaltres, per casa, a tot moment, a marginar l´animal perquè no succeeixi res terrible. Encara que aquest títol una mica de veritat té, però a causa d'imprudències humanes, anem a pams:


- El dia del part, amb el nerviosisme, les presses, l'excitació, ja deixem de costat al gos, la seva rutina es trenca, i no dubteu que se sent afectat en veure-us a tots corrent nerviosos, encara que no entengui perquè. Després d'una llarguísima espera... tal vegada d´uns quants dies...


- El retorn a casa de la família amb un nounat, per al gos és un moment d'excitació, d'alegria, de curiositat, desig de conèixer al nou membre de la família, sorolls i olors irresistibles surten d'un petit cabàs que porteu en braços, i no solament evitem que el gos saludi al bebè, si no que`l amenacem perquè s'allunyi.


Després d'una llarga espera desesperant, amenaces i marginació!Això és incomprensible per a un gos.

 

Amb els dies poden aparèixer comportaments que les persones descrivim com a rancor i gelosia, excitació o nerviosisme injustificat(amb lladrucs, udols, destrucció de mobiliari o altres objectes, perdua del control del gos, brots agressius,….)

 

- El recomanable, és fer tot el contrari, deixeu que el gos, olori el criu, amb calma, voldrà llepar el criu, deixeu que li llepi un peu, no passa res, presenteu-li al gos el nouvingut, despertareu el seu instint parental, que estiguin junts, amb vosaltres, el màxim temps possible, abraça el bebè amb un braç i amb l'altra mà acaricia al teu gos... , confirma-li que segueixes estant feliç d'estar amb ell, que tu també t'alegres d'estar de nou a casa.


Sobre les terribles malalties contagioses, demaneu consell al vostre pediatre i al vostre veterinari de confiança, us confirmaran que no passa res, més enllà de complir unes simples i lògiques mesures d'higiene.


L'Instint parental, mal entès !


Si, es despertarà aquest instint, que farà que el gos, se senti obligat a tenir cura del bebè, de forma innata.
Cuidar de la "prole", en una manada, és tal vegada, l'únic comportament altruista, que trobareu en la seva espècie, en el qual participen tots els membres de la mateixa manada, encara que no siguin els seus propis "cadells".
Si mostra el seu interès o preocupació pel bebè, ensenyeu-li a jeura als peus del bressol, premieu el gos per romandre quiet, vigilant, però sempre amb vosaltres presents, així formant part del grup, se sent realitzat.


L´error humà, si tu, la progenitora, abandona al bebè durant molt temps, com no estàs complint amb les teves obligacions, el gos assumeix la responsabilitat instintivament i pren el comandament, pot optar pel que la seva naturalesa li dicta, agafar al bebè, sobretot si plora, portar el criu al seu cau (el seu llit) i protegir el nounat.


Llavors, única precaució !!!

No deixis sols al teu bebè i al teu gos, mentre el teu bebè no pugui valer-se per si sol!!

Quan comencen a gatejar, és el gos, que el veu com un cadell, el que ha de començar a preocupar-se, i tu, que el bebè no li faci mal al gos.

 

 

 

 

 

- Si es puja en el sofà o en el llit, renye`l i pega-li perquè aprengui que no ha de pujar-se

 

D'entrada, renyir i pegar perquè aprengui?
Fem-ho comparat... , agafa un article del periòdic, mentre estiguis llegint et renyiré i et pegaré, a veure si aconsegueixes assabentar-te del que llegeixes !

Però, aprendre, has après alguna cosa, que no pots fiar-te de mi, la meva agressivitat no estava justificada, t'espantaràs i començaràs a desconfiar de mi.

 

D'altra banda, provoques una disputa territorial, una disputa per ocupar les millors posicions al territori,

i el sofà o el llit, cada vegada que expulses el gos de males maneres, estan guanyant en interès, el prohibit, crida més.


I finalment, no et preocupis, quan et vagis de l'habitació o de casa, com a bon oportunista, ocuparà el lloc de la disputa, gaudint tranquilament del seu èxit, i fins i tot pot ser que et deixi un regalet, perquè quan tornis, et quedi clar, que no està tan clar, de qui és el sofà o el llit.

 

 

 

 

 

- Que menji després que vosaltres, així aprendrà que les persones esteu jeràrquicament per damunt.

 

Es pressuposa que aquesta indicació és per a gossos que viuen en pisos, o en cases on el gos pot estar dins de la casa. Els que viuen abandonats en un jardí, no tenen aquest problema.


La jerarquia:
Ja vaig comentar (3 articles més amunt) que les estructures jeràrquiques no s'estableixen amb el menjar en la seva espècie, així que... són ganes de tenir al gos sofrint, veient com mengen els altres, esperant que mengin els "líders de la manada"..., això ho fan, per ex. els lleons, espècie on cacen les femelles normalment, una vegada han caçat, el mascle dominant les aparta de la presa i primer menja ell, no els gossos.

 

Els gossos, si es disputen una presa, se la menjarà el que la tingui en la boca, el que sigui més agressiu,
el que sigui més fort, o el que sigui més ràpid. Pot coincidir amb el dominant del grup, pot,
però no necessàriament, els inferiors en rang no deixen anar la presa perquè aquest la mengi. No li donen.

Quan estan menjant s'inhibeixen les estructures jeràrquiques.


I cura amb treura-li la presa, li dóna absolutament igual, que s'apropi el "líder de la manada", o el més submís del grup, s'enfrontarà a vida o mort (llei atàvica de supervivència en la seva espècie).
Una vegada han menjat, i no queda rastre de menjar, es restableixen les posicions en la jerarquia, que justament al moment de menjar, van quedar inhibides.
Solament respecten als cadells.


Per tant, el gos no aprèn que esteu jeràrquicament per damunt, esperant el seu torn.

 

! L´hora de menjar !! :
A casa, des de sempre, donem de menjar als gossos abans o alhora que nosaltres, perquè es quedin tranquils, saciats, i puguem menjar nosaltres també tranquils.
I si, els partim el seu menjar, per fer-ho coincidir amb el dinar i el sopar, i per esmorzar, per descomptat, unes galetes, un tros de pa dur.... i no, no tenen sobrepès, el sobrepès el tenen els gossos que no fan exercici diàriament.


Dir que han de tenir un horari fix per evitar ansietats, com a precaució per evitar gossos "ansiosos" no té sentit, és una confusió. Les causes que subjeuan en l'ansietat com a trastorn, o amb trets ansiosos del caràcter, no tenen a veure amb l'horari dels menjars.

 

La prova, tots els gossos del món, els més sans i els malalts, els més equilibrats i els menys, quan endevinen que els toca menjar, mostren trets ansiosos, durant aquells instants previs a ....., i

justament no tots emmalalteixen, i no tots mostren trets ansiosos fora d'aquest moment, per tant no és la causa de l'ansietat com a trastorn, ni la causa de l'ansietat com a tret del caràcter.


Els gossos no saben si cada dia menjaran, així que quan es reparteix el pastís... han d'estar atents si o si, va en la seva naturalesa, i per això mostren aquests comportaments, amb trets ansiosos, o millor dit, d'impaciència, que desapareixen en desaparèixer el menjar, que es confonen, amb el trastorn o com a tret del caràcter.


A més, donant-los de menjar 3 vegades al dia, fent-ho coincidir amb la resta de la manada (vosaltres),
tens tres moments al dia, que et permeten gaudir de l'alegria prèvia al moment.
Allargar el lliurament del menjar 10 segons, amb el menjar present, et permet a tu i al teu gos, celebrar tres vegades al dia, tres moments divertidíssims i de felicitat, en lloc d'estar pegant-li un bronca, cada vegada que aneu a menjar, lluitant contra el seu instint de supervivència, perquè em decidit que no li toca menjar, i que s'aparti de la taula.


¿de debò és tan terrible, que estigui en la cuina, a l'espera, del que promet ser uns del millors moments del dia? ¿perquè et baralles amb ell? i el fas fora de males maneres, ¿tu no et passes per la cuina quan t'arriba l´oloreta del menjar? i preguntes, ¿avui que mengem? tinc un gana ... i segurament obres la nevera i picotejes alguna cosa...


Menjar tots alhora, és cobrir el seu instint, i una vegada cobert, és molt facil ensenyar-li, que no molesti en la taula, que no demani més, i que s´en vagi al seu lloc, el comportament impacient de demanar menjar, a quedat saciat, i que ve havent menjat?, tombar-se i dormir-se.


Errors que cometem:
- donar-li de menjar, menjar de la taula, quan estem asseguts en la taula
- donar-li de menjar, del teu sopar, quan estem asseguts en el sofà

amb un sol cop, apren a demanar més...


Com fer-ho, per ordre:
- mentre cuines pot estar en la cuina, si vols, nosaltres ho anomenem, reunió familiar, i picotejem tots alguna coseta, ho reconec.
- quan tenim la taula parada, amb el nostre menjar, vas a la cuina i agafes el seu menjar, li ensenyes, jugueu durant 10 segons, i l´ hi dónes perquè menji, on menja normalment
- us asseieu a menjar, quan aparegui l'amic, l´indiques que marxi amb un fora!!, s'anirà

- amb poques repeticions serà automàtic, quan us assegueu a menjar, com el gos ja ha menjat, es tombarà en el seu lloc, i es dormirà.

 

 

 

 

 

Segueix-nos a Facebook Siguenos en Facebook
 
inici